Composición 3- La balada de la serp
Página 1 de 1.
Composición 3- La balada de la serp
La balada de la serp
Dolça oreneta, trencadissa de cors.
Voles alt en un cel infinit,
però pel que fa a mí,
no alço el vol.
Sóc serpent, ho assolí,
i mai volaré alt,
mai estaré al teu costat,
doncs el sól és clavat a mí,
doncs encara que m'arribi la sort,
nomès sóc un destorb en el camí.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors,
et declaro preeminent cada nit:
Oh trista balada,
Oh trista cançó
No m'ergueixo des d'anys.
Com cargol s'està a terra,
faig temps per no veure't.
Dins meu hi ha calor
només per tu, amor.
No vull deixar d'estimar-te,
encara que sembli un error...
Oh trista balada.
Oh trista cançó.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors.
Més d'una vegada pujo arbres
i intento alçar el vol,
però com mareselva,
fracaso i em quedo al tronc.
No és prou la motivació meva?
Quines altres n'hauría d'afegir
per amb tu estar-hi jo?
Alçar junts el vol
sobre teulades i jardins
Dolça oreneta trencadíssa de cors,
preeminent continuu així:
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Per mí, cuc de terra mullada,
Aquest Déu fúnebre i tenebrós,
zigzaguejador humit i relliscós.
Quant reçar deixat no he vegades
per fer, sigui juny com juliol.
Ja nomès et donaré l'esquena,
Per maleir-me l'amor.
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors.
Sóc serpent, ho assolí
amb claror de día, claror denit,
amb claror de primavera, de tardor.
Ho sóc, i encara així tornes a mí
en sinuosos records...
Érem tu i jo, junts al sòl.
Recordaré fins que es sofoqui
aquest dolor d'aquí dins,
però són somnis, no el nostre món.
Dolça oreneta trencadíssa de cors,
preeminent, acabo i dic:
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Cada nit aquí vinc a cantar-te
encara que sembli un error.
Al cap i a la fi, serps no parlen.
Mai sentiràs meus plors,
nomès cascabells i sorolls,
nomès batecs d' ales,
mai el trencar de meu cor...
Oh dolça balada
Oh dolça cançó.
Dolça oreneta, trencadissa de cors.
Voles alt en un cel infinit,
però pel que fa a mí,
no alço el vol.
Sóc serpent, ho assolí,
i mai volaré alt,
mai estaré al teu costat,
doncs el sól és clavat a mí,
doncs encara que m'arribi la sort,
nomès sóc un destorb en el camí.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors,
et declaro preeminent cada nit:
Oh trista balada,
Oh trista cançó
No m'ergueixo des d'anys.
Com cargol s'està a terra,
faig temps per no veure't.
Dins meu hi ha calor
només per tu, amor.
No vull deixar d'estimar-te,
encara que sembli un error...
Oh trista balada.
Oh trista cançó.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors.
Més d'una vegada pujo arbres
i intento alçar el vol,
però com mareselva,
fracaso i em quedo al tronc.
No és prou la motivació meva?
Quines altres n'hauría d'afegir
per amb tu estar-hi jo?
Alçar junts el vol
sobre teulades i jardins
Dolça oreneta trencadíssa de cors,
preeminent continuu així:
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Per mí, cuc de terra mullada,
Aquest Déu fúnebre i tenebrós,
zigzaguejador humit i relliscós.
Quant reçar deixat no he vegades
per fer, sigui juny com juliol.
Ja nomès et donaré l'esquena,
Per maleir-me l'amor.
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Dolça oreneta, trencadíssa de cors.
Sóc serpent, ho assolí
amb claror de día, claror denit,
amb claror de primavera, de tardor.
Ho sóc, i encara així tornes a mí
en sinuosos records...
Érem tu i jo, junts al sòl.
Recordaré fins que es sofoqui
aquest dolor d'aquí dins,
però són somnis, no el nostre món.
Dolça oreneta trencadíssa de cors,
preeminent, acabo i dic:
Oh trista balada,
Oh trista cançó.
Cada nit aquí vinc a cantar-te
encara que sembli un error.
Al cap i a la fi, serps no parlen.
Mai sentiràs meus plors,
nomès cascabells i sorolls,
nomès batecs d' ales,
mai el trencar de meu cor...
Oh dolça balada
Oh dolça cançó.
Endrino de Marea
Re: Composición 3- La balada de la serp
Comentario de: La balada de la serp
Balada fabulesca en catalán en la que una serpiente canta a una ave su mal de amor por ella, su pena de no poder volar para estar con ella.
En esta composición encontramos el concepto de estribillo algo deformado, pues aunque es con esa función, en ningun momento se repite exacto, sino solo el primer y ultimo verso se mantienen invariables en él.
Espero que os agrade
Balada fabulesca en catalán en la que una serpiente canta a una ave su mal de amor por ella, su pena de no poder volar para estar con ella.
En esta composición encontramos el concepto de estribillo algo deformado, pues aunque es con esa función, en ningun momento se repite exacto, sino solo el primer y ultimo verso se mantienen invariables en él.
Espero que os agrade
Página 1 de 1.
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.
|
|