Composición 2- Oda al sord

Oda al sord


Estreny,
estreny fort.
Les sento...
sento les mans al coll.
Pretens escoltar
un lament,
desenparat, enrabiat...
...No pot ser,
doncs plors ja els vaig donar
al seu temps,
i per més que estrenyis
no em callaré;
et seguiré acusant,
de tedi, de traidor,
d'adicte a l'or,
que no llença mocadors blancs,
que miri on miri
fugen pardals.
No atens,
no escoltes.
Qué hipòcrita ingenu ets,
quan dels teus sabers parles
quan no saps res,
ni on arribarás,
ni d'on vens.
Estreny,
estreny fort.
Tant mal et fan
simples paraules?
Simples paraules meves...
Maleïda la sinceritat
que me'n va ser otorgada,
que m'empeny
a no ser fals
i dir-ho a la cara.
Doncs no,
no puc callar,
i ara encara menys.
Estreny, estreny.
Et queda poc.
Estreny, estreny.
Doncs sol no estic al món.
Estreny, estreny.
Doncs encara somni
segueixen les estels,
encara que s'enfosquin.
Estreny, estreny.
Doncs encara mortuori
ho seguirán dient,
encara que mori.
Estreny...Estreny...

Comentario de: Oda al sord


Oda en catalán inspirada en rabia y odio hacia cierta persona que prefiero no mencionar.
Con élla gané el primer premio de concurso floral de Infanta Isabel d'Aragó 2006.
Se caracteriza por el paralelismo constante con "estreny estreny".